PANELLETS

La setmana passada celebràvem la trencada de fruits secs i avui hem fet panellets, un altre esdeveniment tradicional de la nostra escola. Per a nosaltres era la primera vegada i no ens ha anat gens malament per ser-ho. 

Primer de tot, en Toni ens ha mostrat una fotografia d'uns panellets 

i alguns de nosaltres hem dit que ja n'havíem provat, però que ningú n'havia fet mai. 

Com sempre fem abans d'esmorzar, ens hem anat a rentar les mans perquè sabem que per tocar aliments, ens les hem de fer netes.

Amb les mans ja ben netes, hem anat presentant els diferents ingredients un darrera l'altre (sucre, ametlla i patata bullida) i els hem provat. 

En Toni ha duit una màquina de casa per poder pesar-los i així poder fer els panellets segons la recepta "secreta" de l'escola. Aquesta màquina s'anomena "bàscula" i alguns de nosaltres hem dit que a casa també en tenim una, però diferent. 

N'Ona, per exemple, ha comentat que ella no té aquesta màquina, però que en té una altra. La conversa ha estat així:

Toni: Aquesta màquina s'anomena bàscula i serveix per pesar els ingredients.

Ona: Yo en casa no tengo esta pero tengo otra más grande.

Toni: Ah, sí? I també serveix per pesar?

Ona: Creo que sí. Se llama "Thermomix" y sirve para hacer muchas cosas.

Toni: Anda! Quina sort! I aquesta màquina per a què serveix?

Ona: Pues no lo sé, pero hace comida muy rica. 

Una vegada hem posat tots els ingredients dins els recipients, els hem començat a pastar. Al principi ha costat una mica però després ha estat més fàcil. Per a que tots poguéssim pastar d'una manera ordenada, hem anat cantant la següent cançó:

"A pastar i a pastar

amb els punys i a pastar.

A pastar i a pastar

amb els punys i a pastar.

Canvi!"

Quan la pasta ha estat ben feta, hem començat a fer bolletes per així poder-les posar dins la palangana. 

Tot s'ha de dir, que la setmana passada ja vam fer bolles amb pasta de sal, perquè sabíem que era complicat i necessitàvem practicar per a què ens sortissin uns bons panellets. 

Quan hem acabat de fer totes les bolles, hem posat un pinyó a cada panellet (només un perquè són caríssims) i en Toni ens ha comentat que els se'n portaria a casa, ja que és necessari ficar-los dins el forn per poder menjar-los.

I aquest n'és el resultat! Demà els provarem i ens podrem dur uns quants a casa per a què tots vosaltres els pogueu provar. De totes maneres, un ocellet m'ha dit que són BONÍSSIMS!