Ambient Marie Curie

                        MARIE CURIE

Bon dia a tots i totes! Avui toca l’ambient de Marie Curie, un ambient que, com va fer la nostra
científica preferida, hem d’aprendre coses experimentant i provant. Així que som-hi! A continuació
teniu unes propostes que no cal fer-les totes.

Molts d’ànims i esper que la pròxima vegada ens veiem en persona a l’ambient de Marie Curie.
Cuidar-vos molt!

Proposta n1º: Tensió superficial de l’aigua.

Material: Aigua, monedes, colorant (o qualsevol element que pinti l’aigua), 1 got de vidre,
comptagotes (o cullereta o ganivet).

Activitat: Quantes gotes d’aigua creieu que podeu vessar sobre cada moneda abans que vessi?

Explicació: L’aigua, com tots els líquids, té una membrana elàstica a causa de l’acció de la tensió
superficial. És per això que les gotes d’aigua s’aguanten. Si en posem moltes, la tensió superficial
cedeix, la membrana es trenca i l’aigua vessa.

Proposta n2: Trencar la tensió superficial

Material: un plat, pebre mòlt, aigua, sabó.

Activitat: On ha quedat aquest pebre? Què passa si ens ficam sabó en un dit? El podeu relacionar
molt amb la importància de rentar-se ses mans davant es coronavirus.

Explicació: El sabó líquid trenca la tensió superficial de l’aigua, ja que les molècules de sabó
són més grans que les de l’aigua i s’hi fiquen entremig. El pebre en fa visible aquest trencament.
Hi ha animals que viuen sobre l’aigua, capaços de llençar un líquid, que faria de sabó, i així
enfonsar als possibles depredadors que els persegueixen.

Proposta n3: L’aigua puja!

Material: dos gots ( és millor si són de diferents tamanys, volum, etc), aigua, colorant
(és opcional, o altre element que pinti l’aigua) paper de cuina (fer-les conscient del seu ús coherent)

Activitat: L’aigua puja? L’aigua s’iguala?

Explicació: La capil·laritat és la capacitat que té l’aigua de pujar en contra de la gravetat per
diferents tubs o capil·lars. Les molècules d’aigua s’estimen molt, volen estar juntes, i a més els
hi agrada aferrar-se a altres coses. Aquesta acció fa possible que les plantes transportin aigua
(i les substàncies diluïdes a elles) des de les arrels fins a les fulles, que les tovalloles eixuguin,
o que es trenquin les galetes al mullar-les.

Proposta n4: Les flors tenen vida i s’obrin!

Material: Un recipient amb aigua, paper, llapis de colors, retoladors, tisores.

Activitat: En un foli pinta i retalla una flor, dobla els pètals cap al centre de la flor i col·loca-les
en un recipient amb aigua.

Explicació:  El paper té fibres entrellaçades que procedeixen de la fusta. Com la fusta, quan es
mulla les fibres s’inflen i provoca que els pètals en flor s’obrin.