dijous, 8 de març del 2018

PER QUÈ FEIM VAGA DIA 8 DE MARÇ?

7.03.2018
Avui, a primera hora del matí, hem tractat els motius de la vaga de demà, la Vaga de la Dona. Com bé sabem, dia 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona i, igual que a molts altres indrets d'arreu d'Espanya, a Formentera es realitzarà una vaga per defensar i manifestar la igualtat de sexes (entre d'altres qüestions).

En Toni ens ha anat mostrant les següents imatges i ens ha demanat: Què observau?
Laura: un senyor i una senyora
Ian: un masclo i una chica que són humanos
Izan: un papà i una mamà
Basma: una mestra i un mestre
Toni: són iguals?
Tots: noo
Mariana: porque la mujer tiene un vestido y el hombre tiene ropa
Ona: una tendría que tener tacones y el otro zapatos
Izan: el papá es el gros y la mamá es la mitjana
Ona: noo. Mi hermano es más grande que mi papá y que mi mamá
Leyre: la mamá antes era niña
Ona: los señores y las señoras son iguales (es refereix al tamany)
Mariana: mi mamá es pequeña
Ian: pero els homes petits són bebés
Toni: I quines coses tenen iguals aquestes dues persones?
Ona: Los pies
Basma: Els caps
Izan: Els braços i les mans
Gabriel: els braços no son iguals (assenyala que estan en diferent posició)
Ona: bueno, tiene una diferencia... puede que este tenga ulleras y esta no
Izan: pero Toni, no tienen cuello

(Com veis, la conversa va relacionada amb les diferències i semblances entre homes i dones).

2ª Foto.
Izan: tiene una pistola
Ian: la va a matar
Naira: hay un señor y una señora
Izan: el papá la va a ayudar
Yousef: no!
Izan: bueno, creo que la va a disparar
Toni: però té pistola?
Tots: no
Mariana: entonces, creo que le va a dar un bofetón
Toni: i voltros trobau que això està ben fet?
Ona: no, porque le va a hacer daño y es de mala educación
Leyre: a mi no me gusta que me peguen
Ona: està així (postura) porque no quiere que le pegue

(Reflexionam que no ens agrada gens ni mica que ens peguin ja que ens fan mal. També parlam que quan un nen o una nena ens pega, li hem de dir: "No, no me peguis! No m'agrada ja que em fas mal". Decidim posar una senyal d'STOP i de PROHIBIT a la porta, juntament aquesta fotografia, per manifestar que ja ni ha prou d'agressions).

3ª Foto
Leyre: Una bombera
Ona: una chica!
Toni: Se diu Maria
Mariana: yo también tengo una prima Maria
Toni: Coneixeu alguna bombera?
Tots: Noo
Ian: Jo creo que quan vàrem anar als bombers, la bombera estava a l'helicopter, ja que no la vam veure
Toni: Mirau, na Maria, a part de ser bombera, també és mamà.
Mariana: Está embarazada?
Toni: Crec que no; ella té dos fills.
Toni: Després tenim a n'Antònia, que és camionera.
Izan: un camion muy grande. Tiene que tener mucha força.
Mariana: Mira, y una policia!
Ian: No sabem com se llama.
Naira: Como se llama la policia?
Mariana: Ana Maria?
Toni: Se diu, Catalina. 
Aaron: Catalina?
Ona: Yo tenia una vecina en la Mola que se llamaba Catalina.
Mariana: Yo tenía una amiga que se llamaba Catalina
Toni: Mirau, na Catalina no te fills. 

(Reflexionam que hi ha poques dones bomberes, camioneres i policies, però que encara que n'hi hagi poques, n'hi ha).

4ª Foto
En Toni ens proposa jugar a botiguers i a botigueres. De dos en dos jugam a vendre la fruita i la verdura que tenim a la paradeta del supermercat de la nostra classe. Quan tots hem estat botiguers, el joc s'acaba. En Toni ens explica que totes les persones adultes que fan feina, fan feina per guanyar uns sous. Per això, com que tots hem estat molt bon botiguers, ens repartirà uns sous especials: galletes salades. 

De un en un, ens va dient: 
- Com que has estat molt bon botiguer, et dono una galleta.

-Com que has estat molt bona botiguera, et dono cinc galletes.

(Com podeu veure, hi ha una diferència en el número de galletes entre nens i nenes. Quan els infants se n'adonen d'aquesta diferència, succeeix això). 

Ian: Quee?? Joooo, nosotros no tenemos tantas. Yo también quiero cinco. Yo tambien he sido un bon botiguer. jooo.... (queixant-se i enfadant-se).
Gabriel: Ey! Yo quiero 5
Ian: Pero nosotros tambien ho hem fet bé
Ona: Aaaaa! Yo sé lo que pasa. Que els nins només tenen una galleta i les nines 5
Izan: Pero Toni, pero Toni!! (una mica confós i indignat).
Ian: Joo, pero por que nosotros solo tenemos una? No m'agrada este joc. 
Toni: Vos pareix just?
Ona: Aaah!!! eso es la injusticia que no es justa. En esta foto la balanza esta equilibrada porque han trabajado lo mismo. 
Ian: es muy mal que no tengamos las mismas galletas.
Izan: Toni, mañana a las nines les vas a dar 1 y a los nins, 5?

(Reflexionam que no ens agrada gens aquesta desigualtat de "sous", ja que tots hem treballat igual i tots ho hem fet igual de bé. En Toni ens explica que hi ha dones que cobren menys que els homes, pel simple fet de ser dones. Per això, demà també ens manifestam. 

5ª Foto.
En Toni ens conta la història següent (breu resum):

Hi havia una vegada, una dona que, a part d'anar a fer feina a una oficina, cada dia feia el dinar i el sopar per a tota la seva família (primera dona). A més, s'encarregava de posar la rentadora, d'estendre la roba, de planxar-la i de plegar-la (segona dona). A part d'això, s'encarregava de cuidar als seus dos fills: de despertar-los, de preparar-los els berenars, d'ajudar-los a vestir, d'acompanyar-los i d'anar-los a cercar a l'escola, de jugar amb ells, d'ajudar-los a fer els deures, d'ajudar-los a dutxar... i també, d'encarregar-se dels güelos i güeles, ja que eren majors i n'hi havia un que estava malalt (tercera dona). 

Per tota aquesta enfeinada que tenia, un dia va començar a tenir super poders i va convertir-se en una SÚPER HEROÏNA (quarta dona). 

Vos imaginau tota la feina que havia de fer? Com podia ser que pogués fer-ho tot sense poders? Coneixeu alguna súper heroïna com la d'aquesta història?
Els infants se n'adonen ràpidament que a casa tenen una súper heroïna, però també n'hi ha que se n'adonen que tenen un súper heroi. Sabeu a qui es refereixen?


8 de març
Dia Internacional de la Dona

4 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la feinada que fas, a l'hora de explicar-nos com es duien a terme les classes, perquè ho puguin entendre.
    Per favor no deixis d' ensenyar-nos tant a nosaltres, els pares.

    ResponElimina
  2. Toni. Moltissimes Gracies per sa labor que hi fas. Riure es poc. Segeix mostrar-mos com raonan els nostres fills/es. ENORABONA

    ResponElimina
  3. Que explicaciones Toni! Súper de verdad! Alucinante el trabajo que haces con los niños , lo que aprenden de ti es.... vida!!!!! Mil gracias ❤️

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies pels comentaris!! Cada dia passen microhistòries com aquestes, que si tingués més mans i temps, podria contar-vos!!!

    ResponElimina