LA GRAN SORPRESA DEL NOSTRE CARAGOL

Vos contextualitzam una mica la situació: 

Ahir, na Basma va dur un caragol que s'havia trobat venint cap a l'escola. A l'assemblea, el vam observar una estona curta però no li vam donar gens d'importància ja que estava ben sec i pareixia ben mort. El vam posar damunt del moble per poder seguir amb el bon dia. 

Avui dematí, en Toni se n'ha adonat d'una cosa sorprenent! Ens ha assenyalat una jugueta que hi havia damunt del moble del bon dia i la conversa ha estat així:   

(tots ens hem sorprès molt!)

Joan: El caragol ha pujat!!

Ona: Porque dentro está una molla y ha pujat.

Toni: Ha pujat tot sol?

Naira: Noo! Se va a caer y se hará pam con la espalda. 

Toni: I com s'aguanta?

Ona: Dentro tiene una molla que se pega. 

Naira: Los caragoles se pueden mover. Ayer ha pujat.

Laura: Ha pujat de nit quan els llums estaven apagats.

Unai: Toni, los caracols no andan.

Toni: I com ha pujat fins aquí dalt?

Nico: S'ha pegat amb pegamento. 

Ona: No es pegamento, es una molla.

Izan: El caragol tiene una concha.

Ian: Abajo tiene una bolla de pegamento.

Toni: Però torn a demanar. Com ha pujat fins aquí dalt?

Ona: els caragols s'arrosseguen així. (Ona ha representat com creia ella que s'arrossegaven)

Ian: Nooo así lo hacen las serpientes. Los caracoles lo hacen así. (N'Ian demostra com creu ell que es mouen).

Toni: Tenc una idea! Voleu què facem un experiment?

Ian: podem dibuixar un caracol. Porque así podemos saber si está más grande y si ha comido. Los caracoles comen fullas. 

Toni: És una gran idea però no tenim temps suficient per poder fer això tan magnífic (al cap de 5 minuts havia d'entrar en Toni, mestre d'AL). Demà farem el que tu has proposat. Voltros sabeu quan surten els caragols?

Ona: Quan plou.

Toni: I aquí dintre pot ploure?

Tots: Noo!

Toni: Doncs, què necessita aquest caragol perquè se comenci a moure una altra vegada?

Ona: Aigua

Toni: Vos pareix que vagi a cercar una mica d'aigua i li tirem damunt per veure què passa?

Tots: Sííí!

En Toni ha anat a cercar un pulveritzador per poder tirar aigua damunt del caragol. Com que en aquest moment havia d'entrar en Toni (mestre d'AL) hem acordat que el deixaríem dins l'armari, ja que la nostra hipòtesi era que, amés d'aigua, necessitava obscuritat per poder moure's. També hem acordat que una vegada en Toni hagués acabat la seva sessió, tornaríem a veure'l. 

Abans d'obrir la porta de l'armari, en Toni ens ha demanat què trobàvem que havia passat:

Izan: S'ha cait.

Unai: S'ha mogut. 

Naira: El caracol...

Ona: ¿Lo abres? 

Toni: El voleu veure?

Tots: Sííí

(En Toni obri la porta a poc a poc i posa la jugueta damunt del banc perquè tothom la pugui veure)

(Tots es queden bocabadats)

Laura: No está.

Nico i Ian: S'ha caigut

Naira: Antes estaba allí.

Laura: Ahí no está.

Joan: Està abaix.

Izan: S'ha mogut

Naira: Estaba arriba

Ona: S'ha mogut porque tiene la molla.

En aquest moment hem acordat deixar el caragol una altra vegada dins l'armari per anar a esmorzar. La sorpresa ha estat quan abans de sortir al pati, ha succeït això!

 N'Izan, que no volia sortir al pati perquè es volia quedar a observat el caragol, ha estat un temps contemplant-lo des de fora. 

Demà continuarem més amb el tema ja que ens genera molt d'entusiasme i curiositat!